Formació r.or.orgànic: formació

       Els carbons minerals tenen el seu origen en restes vegetals, acumulades als fons de  pantans   llacunes o  deltes fluvials.   En alguns casos, les restes vegetals s'han acumulat en el mateix lloc on es va desenvolupar el bosc (jaciments  autòctons)  mentre que els jaciments que s'han originat lluny del lloc de formació, perquè les restes vegetals han sofert un transport per aigües continentals, s'anomenen jaciments  al lòctons.    El carbó es forma a partir de la  cel lulosa i la  lignina  mitjançant un procés de  carbonització  Com que aquest procés té lloc en  pantans   llacunes o  deltes marins, es desencadenen una sèrie de reaccions  anaeròbies  a causa de la flora  bacteriana que hi existeix. Des del punt de vista químic, el procés consisteix en la descomposició dels hidrats de carboni, components essencials dels vegetals, amb despreniment de CO2 i metà, i enriquiment progressiu en carboni.   El petroli brut és un líquid espès, viscós, de tonalitats obscures o verdoses i  fluorescent  La teoria més acceptada a hores d'ara és la del seu origen orgànic i s'ha descartat ja fa temps el seu possible origen mineral.   La formació del petroli és similar a la del carbó, però es distingeix en el fet que el carbó procedeix de la fermentació de vegetals en zones continentals o en la seva perifèria ( deltes fluvials), mentre que el petroli es forma per fermentació d'organismes  planctònics en els fons oceànics.   Quan en el medi marí té lloc una mort massiva de la massa de  plàncton per canvis de salinitat, temperatura, etc., de l'aigua de la mar, es formen grans dipòsits orgànics, mesclats amb  llims i  arenes del fons, que donen lloc a la formació de  fangs  sapropèlics  a l'interior dels quals es desenvolupa una  fermentació  anaeròbica  que transforma la matèria orgànica en hidrocarburs.   Els  llims i les  arenes sofreixen un procés de  diagènesi i es transformen en  margues i  gressos  que queden impregnats d'hidrocarburs. Així es formen les anomenades roques mare del petroli, que no són jaciments explotables.   Perquè un jaciment de petroli sigui explotable, és necessari que els hidrocarburs que impregnen la roca mare, emigrin i s'acumulin en zones  subjacents  retinguts per roques impermeables disposades en estructures adequades, principalment d'origen tectònic o sedimentari (trampes petrolíferes). Aquest confinament final del petroli rep el nom de roca magatzem, i és el lloc on se'n procedeix a l'explotació.